La convulsió febril atípica

Són molt freqüents en la infància, els pares que tenen un fill que convulsiona amb la febre s’angoixen i tenen un munt de preguntes per respondre, intentarem aclarir algunes de les més comunes, com: ¿què és una convulsió febril?, ?com es diagnostica?, ¿es pot repetir?, ¿és epilèpsia?, ¿pot perjudicar el nen?, ¿què s’ha de fer davant un nen amb una convulsió febril?, ¿com es tracta?, ¿es pot prevenir?.

Què és una convulsió febril?: si un nen té una pèrdua de consciència, es queda rígid, amb els ulls en blanc, els llavis morats, sembla que no respira, el cor li batega molt ràpid i sacseja braços o cames, el més probable és que es tracti d’una convulsió. Si aquesta es produeix en un nen prèviament sa que té entre 6 mesos i 5 anys, coincideix amb febre o prèviament a la febre parlem de convulsió febril. En algunes ocasions, no sacseja braços i cames, sinó que el nen es queda rígid o, pel contrari, es queda com sense força, com un ninot de drap. Sigui quin sigui el tipus de convulsió, aquest episodi és tan angoixant per la persona o persones que el presencien –habitualment els pares-, que molts inicien maniobres de reanimació, per exemple el boca a boca, perquè tenen la sensació que el seu fill es mor. Afortunadament, no sol durar més d’uns minuts –que es fan eterns-, després dels que el nen recupera el coneixement i es recupera per complert de forma gradual, de manera que durant alguns minuts pot estar confús i endormiscat.

Són molt freqüents, tant que 3 o 4 de cada 100 nens han tingut al menys una convulsió febril. Només es produeixen en nens de 6 mesos a 5 anys, coincidint amb l’edat en la que els nens solen tenir més infeccions i, per tant, l’època de la vida amb més episodis de febre. No es coneix la causa de les convulsions febrils. Les crisis febrils tendeixen a ser un trastorn familiar, amb un caràcter d’heterogeneïtat genètica, tot i que pot haver-hi algun subgrup amb un tipus d’herència autosòmica dominant.  Poden estan associades a la febre i algunes infeccions per virus, que són lleus, les provoquen amb més freqüència; O poden aparèixer sense febre, coincidint amb Gastroenteritis aguda o prèviament a l’aparició de la febre de forma brusca.

Com es diagnostica?: el diagnòstic es fa a partir del que expliquen els pares: la pèrdua de coneixement amb moviments anormals en un nen de 6 mesos a 5 anys amb febre. No es precisa cap prova per a confirmar-lo. El que pot ser més important es conèixer la causa de la febre, pel que serà convenient que un metge atengui el nen, i que podrà decidir fer-li alguna prova al seu fill, que estarà encaminada a determinar l’origen de la febre. En els pocs casos en els que les convulsions es repeteixen amb freqüència, són molt perllongats (més de 15 minuts) o no són dels tipus que hem descrit, el seu pediatre o metge pot aconsellar-li alguna prova i remetre’l a un neuròleg.

Es pot repetir?: la majoria dels nens que han tingut una convulsió febril no en tenen cap més, tot i que 1 de cada 3 pot tenir, al menys, una altra convulsió.

És epilèpsia?, pot perjudicar el nen?: Un nen no és epilèptic perquè hagi tingut una o vàries convulsions amb la febre, tot i que a llarg termini.
Molts pares es pregunten si la o les crisis febrils poden danyar al nen o afectar el seu desenvolupament. La resposta és NO. I això és cert tant pels nens que han tingut una o vàries convulsions com per aquells en els que els ha durat menys de 15 minuts (si duren més de 15 minuts es tracta d’una Convulsió febril perllongada o Status convulsiu). El que sí pot  perjudicar el nen és que els pares o persones que atenen el nen no mantinguin la calma i, amb les presses per acostar el nen a un centre sanitari, condueixin precipitadament i pateixin un accident de trànsit.

Què s’ha de fer davant un nen amb una convulsió febril?: El fonamental, com hem comentat, és mantenir la calma. És difícil, sobre tot sí és la primera convulsió febril i els pares no han tingut aquesta experiència abans. A més, en molts casos, el pares ni tan sols s’ha adonat que el nen té febre fins que no es produeix la convulsió.

Les següents recomanacions poden ser útils davant un nen amb una convulsió:

- Mantenir la calma.

- Evitar que el nen es doni cops amb algun objecte. El millor és col•locar-lo tombat de costat en un lloc segur, per exemple, el terra.

- Comprovar que el nen pot respirar bé, sense ennuegar-se, però no és necessari introduir cap objecte a la boca que pogués fer-li mal.

- Avisar al 061.

- Esperar a que pari, si és possible, comprovant el temps de durada de la convulsió amb un rellotge. Segur que és menys del que es pensa.

- Si es perllonga més de 5 minuts és convenient traslladar-lo a un centre sanitari. Si ja havia tingut alguna altra convulsió i el seu pediatre ho havia aconsellat, administrar medicació via rectal. Recordi que el perill més gran per al nen i la seva família pot ser un accident de trànsit.

- Si ha cedit la convulsió, bé per ella mateixa o amb medicació, ajudar al seu fill a recuperar-se. Si és la primera vegada que li passa, és aconsellable anar a un centre sanitari per confirmar que es tracta d’una convulsió febril i per tal que l’ajudin a tranquil•litzar-se. I en qualsevol cas, convé que un metge explori el nen cercant l’origen de la febre, que com hem dit, el més habitual és que sigui una infecció per un virus.

Com es tracta?: Gairebé totes les convulsions febrils cedeixen per elles mateixes en uns minuts, de forma que pocs nens necessiten rebre alguna medicació. Quan no s’atura per ella mateixa, els medicaments que s’utilitzen són anticonvulsionants com diazepam (habitualment per via rectal o intravenosa).
Els pares de nens amb convulsions febrils freqüents, poden sentir-se més tranquils quan tenen a casa alguna cànula de diazepam per administrar-la per via rectal quan es produeix la convulsió.

Es pot prevenir?: Tot i ser benignes, donat que no produeixen cap dany al nen, tots, tant pares com pediatres, desitjaríem que no es produïssin, però, com que no sabem quins nens tindran una convulsió febril ni quins repetiran, és difícil prevenir-les. Tot i així, s’ha intentat:

1. Prevenir les infeccions que provoquen febre. És impossible evitar tots els catarros o infeccions en nens d’aquesta edat que van a la guarderia o al col•legi, però sí es poden evitar les malalties per a les que es disposa de vacuna, pel que qualsevol nen, hagi tingut o no convulsions febrils, ha de rebre les vacunes habituals.

2. Evitar que li pugi la febre al nen quan tingui alguna infecció. Malgrat que habitualment és pensa que en els nens amb convulsions s’ha de controlar de manera més intensa la febre, usant per a això medicació antitèrmica (paracetamol o ibuprofè), per això, tot i que està indicat que rebin mediació per controlar la febre i alleujar-lo, no és necessari seguir pautes diferents a la resta dels nens. Una recomanació habitual és administrar medicació per prevenir la febre associada a la vacunació, de manera que poden rebre una dosi d’antitèrmic just abans de l’administració de la vacuna, i durant les 24 hores següents, segons la pauta acostumada.

En resum, les convulsions febrils són freqüents en nens de 6 mesos a 5 anys. Malgrat l’alarma que provoquen, el nen es recupera totalment i no hi haurà cap repercussió. El més important és mantenir la calma i tenir cura del nen.

Dra. Francisca Garrido Morales
Pediatra del CDIAP d’Igualada (SAP APINAS)
f.garrido@apinas.org