L’inici de l’escolaritat o de la llar d’infants implica una separació, per algunes criatures serà la primera vegada. És per això que cal fer-ho amb molta cura, explicant-ho bé i amb un període d’adaptació.

L’estada a l’escola implica uns nivells d’autonomia personal més elevats dels que habitualment se’ls demana a casa. L’escola és un lloc socialitzador, per aprendre, on els infants estan al càrrec d’altres adults que no són els seus pares sinó els mestres i altres professionals vinculats  a l’educació.

És el moment de revisar com ens separem dels nostres fills: ens acomiadem, que implica l’acció d’anar i venir, o simplement ens amaguen i desapareixem perquè no plorin i així no patirem tant.
Les criatures s’adapten millor a l’escola i també a altres situacions si tenen els hàbits i les rutines adequades per a la seva edat ben adquirides. El control d’esfínters, de dia i posteriorment de nit, l’aparició del llenguatge expressiu i la notable millora del llenguatge comprensiu. Els límits i l’autocontrol que implica dir-los NO, algunes vegades, i dir-los SI moltes més. L’enriquiment del joc simbòlic on la imitació de la vida dels adults mitjançant el joc permet l’elaboració de les situacions quotidianes. La capacitat d’adormir-se sols, com els grans, en el seu llit.  Deixar d’usar el xumet i el biberó, menjar sols, …
És a dir, els pares els han acompanyat en aquest procés de deixar de ser bebès, per convertir-se en infants, en nens petits, que ja parlen, s’enfaden, expressen els seus sentiments i a vegades decideixen no explicar res del que fan a l’escola, ja que comencen a diferenciar bé els contextos de la seva vida.
Si ens adonem la paraula SOLS ha estat present directa o indirectament en aquestes frases, i és que aquest nivell d’autonomia, que és necessari per fer-se gran i per aprendre, és una qüestió difícil, tant pels nens  com pels pares.
És interessant veure com molts nens d’aquesta edat dibuixen el sol. Després d’haver fet molts i molts gargots, aconsegueixen tancar la rodona i comencen a omplir pàgines i més pàgines de SOLS, que poc a poc aniran adquirint connotacions humanes: tindran ulls, boca, perdran els raigs per incorporar cames i braços, cabells, orelles, nas, peus, mans, etc. Ens trobem doncs davant de tot un seguit de guanys i pèrdues que implica créixer. Ens situem al final de l’estadi del mirall amb l’aparició de la simbolització amb tota la seva riquesa i l’ús del JO amb tota la seva plenitud.
La possibilitat de separar-se de l’altre a nivell simbòlic permet construir i entendre el món exterior. Entendre el funcionament del temps i de l’espai  permet poder preveure i anticipar esdeveniments.

Glòria Codina Fontcuberta
g.codina@apinas.org
Psicòloga del CDIAP/SAP d’Igualada