En els darrers anys s´han vist incrementades el que anomenem plagiocefalies en els nens de pocs mesos de vida. Els equips pediàtrics en detecten en els seguiments del nen sà un nombre considerable. Es tracta d´una forma anormal del cap del nadó per causes externes, i que els mateixos pares observen sovint en el seu fill.
Que li passa al meu fill que sempre gira el cap vers el mateix costat?
Com és que li veig el capet aplanat del darrere?
Fa vint anys tots els nadons eren posats bocaterrosa per dormir, semblava que era la posció més segura pels petitons. Aleshores els experts de l´Acadèmia  Americana de Pediatria, varen investigar el fet de les morts sobtades en nens de pocs mesos, i varen concloure que la posició més segura era la posició panxa enlaire, el supí. A partir de 1992 l´AAP va desenvolupar una campanya divulgativa coneguda com Back to sleep,  i posteriorment les Associacions de pediatres de tot el món han anat recomanant als pares de posar als seus fills en supí, per dormir.
Així els nadons es passen moltes hores en aquesta posició estirats al seu llitet. D´altra banda han anat apareixent en el mercat tot tipus de tumbones i cadiretes, on els petits resten  de manera confortable també en una posició similar al supí.   El fet que en les  vivendes sovint costa trobar un espai adaptat, junt amb la sensació de seguretat que dona veure el lactant còmode en la seva Maxi-cosi, fa que finalment els nadons no estan gaire en altres posicions, o en el terra sobre una manta o catifa  provant de moure´s lliurement.
Les deformitats craneals poden ser de diferents tipus i etiologies. El diagnòstic inicial el fa el pediatre, i orienta si cal fer proves, derivacions a especialistes, introducció d´ortesis (casc)...
Situats en concret en la plagiocefàlia (del grec: plagio = oblicu, i kephale = cap ) posicional, podem dir que es tracta d´una deformitat de la part posterior del crani degut a l´aplicació de forces de pressió externes continues. El  cap del nadó, que és molt maleable els primers temps de vida, pren una forma posterior aplanada d´un costat, i observem que també de manera associada, pot presentar certa asimetria en la cara i en els moviments del coll.  
Els factors etiològics són diversos, podent ser prenatals ( embaraços múltiples, posicions fetals perllongades...), parts amb fórceps o ventoses, prematuritat; o posteriors al neixament.  Una posició escollida pel nadó que sempre és la mateixa, la presència de torticuli (escurçament de la musculatura del coll), així com la predisposcició del nen a moure´s poc, entre d´altres causes, afavoreixen  l´aparició d´una plagiocefalia posicional.  El fet és que  en els darrers anys, instaurada la recomanació de posar els lactants en supí per dormir, s´han incrementat de forma molt important les plagiocefalies posicionals.
Hi ha formes de prevenir-les i tractar-les. Deixar els nadons tumbats panxa enlaire, però amb el capet girat alternativament a un i altre costat en les hores de son, n´és una.  I l´altre gran recurs que podem utilitzar des de casa, és el pron, és a dir, quan el petit estigui despert posar-lo sovint bocaterrosa.  Hi ha molts  lactants que  rebutgen d´entrada aquesta posició. Molts d´ells ploren i semblen  incòmodes. Hem d´entendre que és un esforç pel nadó, que cal donar temps i no per això claudicar en el nostre intent. Fer-ho estones curtes a l´inici, sobre un coixí per que l´esforç sigui menor, i acompanyant-lo en una situació de joc, els ajuda  a anar-la acceptant.  
Així doncs, modificar les postures del nadons és una bona manera de prevenir l´aplanament de la zona occipital del crani, i en concret la posició de bocaterrosa proporciona a més a més un excel.lent exercici per desenvolupar la musculatura del coll i del tronc, facilita el moviment i amplia al nen la visió i la percepció  del seu entorn proper.
Miriam Sala
Fisioterapeuta pediàtrica del CDIAP/SAP d’Igualada
m.sala@apinas.org