Hi havia una vegada... un dinosaure gegant, un barrufet de color verd, un ós panda... viatjaven cap el bosc... es troben un elefant que busca un arbre per amagar-se. De sobte... pugen ràpidament a un camió… ai!, ai ! que cau...! Nooo, es transforma en un barco que navega pel mar…
El joc és el mitjà per excel.lència amb que el nen s’expressa, es comunica amb l’entorn. És en sí mateix un llenguatge únic i personal.
Amb un mateix objecte es poden crear excursions a móns insospitats, infinitat d’aventures que es van desplegant a mesura que avança l’acció.
Allò impossible es materialitza, els espais s’omplen o es buiden. Els ogres poden ser els més ferotges i les fades - si és que n’hi ha -, les més màgiques.
Les baralles, els vols, les topades…, tot hi cap.
Els objectes s’investeixen: una carbassa és una carrossa, la tapa d’una capsa la cova dels tresors, un tros de roba, l’aixopluc dels pirates…
Aquest discurs amagat, soterrat, viscut, escrit i interpretat fa tant de temps, ressona, amb força a vegades, dins nostre. Decidim o no desxifrar-lo, treure’n l’entrellat.
I és que, pot ser, es tracta d’això: buscar i, a poder ser, trobar un bon lloc, un bon escenari des d’on fer front als forats negres, als abismes immensos, des d’on córrer al costat dels cérvols, caure i fer-se una rascada… anar caminant…, construint la nostra història.
Bon Nadal.
Margarita Bolea Guitart
Psicòloga del CDIAP / SAP APINAS
m.bolea@apinas.org
