No, No i No!
“No vull, no puc, això no, tu no, no en vull més, no, no i no...” Aquest i molts altres són els “nos” amb els que freqüentment ens responen els nens davant les demandes dels adults. Sovint són produïts amb insistència i, fins i tot, acompanyats de rebequeries, plors i crits que incomoden als pares i d’altres adults.
Però cal aturar-nos i pensar què ens està dient cada nen amb cada “no” que produeix i sobretot la importància d’aquest “no” per al nen mateix.
El sorgiment del “no” en els nens és un pas més en la seva evolució, tant important com la primera cullerada de farinetes o el primer pas. És una etapa del seu desenvolupament i, per tant, és molt important que aparegui. Sol fer-ho entre el primer o segon any del nen/a i, de fet, és força fàcil d’entendre ja que és una de les paraules que més se’ls diu.
Cal entendre aquests “nos” com a intents de separar-se dels altres demandants, d’actuar diferent, en definitiva, de ser diferent introduint un tall que va a favor de la seva pròpia subjectivitat i independència dels adults. Forma part del camí cap a la formació del propi subjecte, d’un ‘jo’ diferent al ‘tu’, de la seva manera de ser i d’actuar; i alhora d’entendre el món que els envolta. Per tant, novament cal aturar-nos i pensar que és tant important aquest “no” del nen, com la resposta que se li dóna.
Un cop assimilat el “no” podran obrir les portes al “si”, a la possibilitat d’escollir, d’afirmar-se i d’acceptar als altres i les seves demandes.
Neus Sebastian
Psicòloga del CDIAP /SAP APINAS.
neus.sebastina@apinas.cat
