Aquest és el títol d’un document escrit per pares i mares i publicat per APPS adreçat a famílies amb fills amb trastorn del desenvolupament.  Una de les seves finalitats és donar a conèixer a aquestes famílies que hi ha altres famílies que es troben amb la mateixa situació i amb qui poden compartir moltes coses.

A l’escola, també volem que les famílies tinguin clar que “no estan soles” i que se sentin acompanyades tant pels professionals com per altres famílies. Volem oferir un espai de trobada on els pares i mares puguin compartir vivències, experiències, sentiments, preocupacions...on l’experiència d’uns sigui d’ajut pels altres. Un espai on els professionals som els que possibilitem i dinamitzem  la trobada però els protagonistes són els pares.

És per això que aquest curs l’hem començat amb una trobada de pares i  mares de les aules de Verds i Blaus. El nostre objectiu ha estat que els pares que, juntament amb els seus fills/es, inicien ara el seu camí per l’escola especial sentin que no estan sols sinó que hi ha altres pares que han passat per la mateixa experiència i poden donar-los suport. Cada família recorre un camí particular però amb un recorregut molt similar al de les altres.

Aviat van sorgir molts temes fruit d’inquietuds diverses i cadascú va poder aportar la seva experiència, i es va fer palès que hi ha moltes coses i sobretot molts sentiments que són comuns i que es poden compartir.

Per acabar la reunió vàrem llegir un fragment del document , el conte d’Emily Pearl Kinsgley  .

“Emily Pearl Kinsgley, escriptora del programa deTV "Barri Sèsam" i mare d’un nen amb Síndromede Down, va escriure aquest conte per descriure
l’experiència d’educar un fill amb necessitats especials

Esperar un fill és com planificar un fabulós viatge de vacances a Itàlia: compres moltes guies de turisme i fas uns plans meravellosos: El Coliseu,
el David de Miquel Àngel , les gòndoles de Venècia... També pots aprendre algunes frases en italià. Tot és molt excitant.

Després de mesos de preparació, finalment arriba el dia: prepares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu: "Benvinguts a Holanda." "Holanda?", preguntes,"¿què vol dir amb Holanda? Jo vaig pagar per anar a Itàlia! Tota la meva vida he somiat amb anar a Itàlia."

Però, hi ha hagut un canvi en el pla de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar.

Així que has de sortir i comprar noves guies de  turisme, fins i tot aprendre un idioma nou .
El que és important és que no t’han portat a un lloc horrible: es tracta, simplement, d’un lloc diferent. És més lent i menys enlluernador que
Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració, comences a mirar al teu voltant, i notes que Holanda té molins de vent,
tulipes, fins i tot Rembrandts...

Però tots els qui coneixes estan ocupats anant i venint d’ Itàlia presumint del temps meravellós que hi han passat. I durant la resta de lateva vida, et diràs: "Sí, aquí és on se suposava que jo anava. Això és el que jo havia planejat."

Aquest dolor mai no desapareix, perquè la pèrdua d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Però si malgastes la teva vida lamentant
no haver arribat a Itàlia, mai no podràs ser lliure per gaudir del que és especial, les coses encantadores que t’ofereix Holanda.”