POLIFONIES

Gener 2012

Fem-nos un respir?

Començo a escriure fent un sospir. Sospirar, una resposta del cos davant una situació que ens satura, ens supera, o ens posa en tensió. I per alliberar-nos-en, omplim profundament  d´aire els pulmons, inspirem, i després espirem, deixem que l´aire surti, com si amb l´aire s´escapés també aquella inquietud…

Aquest acte constant, repetit fins a la fi de manera automàtica i involuntària, que és respirar, es veu “afectat” per la forma en què ens relacionem amb l´entorn, amb els altres, amb nosaltres mateixos. Molt sovint fem col•loquialment ús d’allò que representa aquesta activitat tan poc conscient, per expressar com ens sentim, com estem emocionalment.

Quan ens sentim “ofegats” de feina, diem que no tenim temps “ni per respirar”.

Superada una situació que comportava neguit i ens aclaparava, diem “ara ja puc respirar tranquil”.

O bé dir “em prenc un respir”, sinònim de fer una pausa, un canvi d´activitat que permet descansar.

Dir “respirar a fons” és referit a preparar energia pel que vindrà.

Igualment, en relació a un entorn o un espai podem dir “aquí es respira alegria o benestar”.

També els objectes a vegades ens demanen respirar, per exemple “aquest quadre hi va bé aquí, té espai per respirar”…

La funció respiratòria permet obtenir oxigen de l´aire inspirat i expulsar els gasos de rebuig al espirar. Amb l´oxigen inhalat, els pulmons purifiquen la sang i així les cèl.lules del cos reben l´energia que necessiten. Aquest procés de gran complexitat, té com a principals protagonistes els pulmons, protegits per la caixa toràcica, i els músculs respiratoris. Destaquem el diafragma, potent múscul que amb la seva activitat permet els canvis de pressió necessaris perquè l´aire entri i surti dels bronquis i bronquiols que constitueixen els pulmons.

La manera en que respirem incideix en tot el nostre organisme. Una bona oxigenació de l´aire inspirat permet una bona nutrició cel.lular. Amb el moviment del diafragma es produeix un “massatge” a òrgans de l´abdòmen, afavorint, per exemple, la digestió o l´activitat del fetge. També permet fer estiraments dels músculs de la columna vertebral.

Són evidents els efectes nocius de la contaminació ambiental, pel que fa a la respiració, aportant al nostre cos menys oxigen i en canvi més productes tòxics, que el nostre cos té feina a desfer-se´n. Igualment les situacions d´estrès, de malestar emocional, com ja hem suggerit, poden repercutir en com respirem, baixar les nostres defenses, i fins provocar-nos problemes de salut.

Els nens, com bé sabem, és freqüent que passin per malalties respiratòries, en especial els primers anys de vida. D´una banda, semblen més vulnerables perquè estan en una etapa de creixement i desenvolupament molt dinàmics i en que els sistemes immunològic i respiratori estan madurant encara. De l’altra, els infants tenen una gran plasticitat i capacitat per desplegar recursos que els permeten adaptar-se a canvis i superar situacions complexes, o refer-se de malalties amb força rapidesa.

Cal, però, que els adults els brindem el marc i suports adequats perquè puguin desenvolupar-se de la manera més saludable possible. I pel què fa a la respiració, afavorir espais d´oci actiu, situacions lúdiques que impliquin exercici físic, espais distesos i si pot ser, en entorns saludables en la naturalesa, aportarem beneficis que juguen a favor de la salut respiratòria dels nens.

                                                                              Miriam Sala Grau

                                                                              Fisioterapeuta pediàtrica

                                                                              CDIAP/SAP Apinas

                                                                              miriam.sala@apinas.cat