Els contes com a eina terapèutica

Sempre he cregut que els contes tenen una funció educativa i, a més, poden tenir una funció més terapèutica. El conte com a eina  terapèutica pot contribuir a respondre preguntes i a trobar respostes; a apaivagar neguits, dubtes i malestars; a superar situacions de dolor, de desànim, tristesa i també poden a contribuir a  reflexionar d’una manera única sobre aspectes de nosaltres mateixos.

La màgia del conte permet descobrir al nen l’existència dels conflictes, de les dificultats, de les inquietuds, dels desitjos i de les necessitats i entendre que malgrat tot, es pot arribar a una possible resolució i a un possible final. En definitiva, el conte li permet descobrir part de la complexitat del món i de la vida.

Contes explicats a casa, a l’escola o al CDIAP; contes de tota la vida: La caputxeta vermella, els tres porquets o contes inventats per nosaltres; contes explicats per la mare o per l’àvia… tot s’hi val i tots permeten interaccionar i apropar-nos al nen i al subjecte que s’està construint com a ésser únic, particular i diferent.

A vegades els nens no poden expressar el malestar d’allò que els passa però sí que es poden identificar amb un personatge del conte que també, com a ell, li succeeixen coses bones i coses no tant bones.

En Marcel sempre estava sol i malhumorat. Mai ningú volia jugar amb ell. Anava a l’escola i no li agradava gens sortir al pati. Però avui  tot és diferent...  S’asseu a terra prop del sorral i contempla les formigues amb tant d’amor que una d’elles se n’interessa. Se separa de les altres i li diu:

- Perdona, anem sempre tan atabalades que no t’havíem fet cas. Què ens demanaves fa un moment?

- Us demanava si sabeu quan fou que s’habità aquest castell.

- Aquest castell i tots els castells com aquest són de l’època en què els cavallers portaven llança i un casc amb plomes; i les dames portaven sabatetes de cristall i dues trenes.

En Guillem i la Maria que estan jugant dins el sorral, esclaten a riure i en Guillem exclama:

- Doncs jo sóc el cavaller del castell i la Maria és la dama perquè porta dues trenes!

La formiga contrariada amb la interrupció afegeix:

- Anem Marcel, que aquests no te’n sabrien dir res, d’Història. Si vols instruir-te vine amb nosaltres que som diligents i treballadores.

A partir d’aquell dia, el Marcel espera amb il•lusió l’hora d’esbarjo. La donzella Maria i el cavaller Guillemot formen part de les seves aventures. I les diligents formigues treballadores com sempre són les guardianes del castell i de les flors.

Tal vegada, la funció més important del conte és d’esperança, d’optimisme; d’alimentar la imaginació amb l’energia necessària per superar els reptes morals o materials. Màxim Gorky ho expressava així: ”... en els contes les persones volen per l’aire en una estora màgica, caminen en botes de set milles, construeixen castells de la nit al dia; els contes van obrir en mi un nou món on algun poder lliure i totpoderós regnava i van inspirar-me un somni de vida millor “.  

Marta Busqué i Rosich

psicòloga del CDIAP/SAP APINAS

marta.busque@apinas.cat