AssociacióEscolaCDIAP/SAPResidènciaEsplaiLlarSaic
I tu, somnies?
La mort del meu avi Ramon va congelar els meus records en una imatge sospitosament diàfana: els seus llibres, ordenats segons el caprici de la seves inquietuds, s’arraconen a les prestatgeries o reclamen el primer lloc a l’escriptori. Fora hi ha la sala de vetlles. Quan hi entro, veig el taüt buit.
L’inici de l’escolaritat o de la llar d’infants implica una separació, per algunes criatures serà la primera vegada. És per això que cal fer-ho amb molta cura, explicant-ho bé i amb un període d’adaptació.
Aquí teniu la versió en PDF del Número 54 de la Nostra Revista.
Vull parlar amb agraïment de l´arribada del llibre Quiet, de Màrius Serra. En ell, l’autor parla de la seva veritat entorn la paternitat amb el seu fill Lluís.
És una fèrtil aportació perquè és singular i queda lluny del llenguatge políticament correcte que envolta els nostres temps. No pretén donar lliçons des de ideals que esborren la subjectivitat; subjectivitat entesa com la particular manera que té cadascú de construir-se a partir de camins vitals –triats i no triats.
Quan un nen o un adolescent diu que té hiperactivitat sempre té raó. Cal inclús prendre’l seriosament quan es presenta senzillament com a hiperactiu, doncs l’ús que un infant pot fer de les paraules se’ns imposa una i altra vegada desproveït de tota innocència -no podríem dir, en tot cas, que passi per aquí la coneguda ingenuïtat infantil. Però, per què descriure’s com a nerviós si es pot ser hiperactiu? En efecte, d’una paraula a l’altra, en aquest desplaçament subtil de termes, trobem la complexitat necessària per a pensar un tros de la nostra modernitat.
