Vull parlar amb agraïment de l´arribada del llibre Quiet, de Màrius Serra. En ell, l’autor parla de la seva veritat entorn la paternitat amb el seu fill Lluís.

És una fèrtil aportació perquè és singular i queda lluny del llenguatge políticament correcte que envolta els nostres temps. No pretén donar lliçons des de ideals que esborren la subjectivitat; subjectivitat entesa com la particular manera que té cadascú de construir-se a partir de camins vitals –triats i no triats.

Quan un nen o un adolescent diu que té hiperactivitat sempre té raó. Cal inclús prendre’l seriosament quan es presenta senzillament com a hiperactiu, doncs l’ús que un infant pot fer de les paraules se’ns imposa una i altra vegada desproveït de tota innocència -no podríem dir, en tot cas, que passi per aquí la coneguda ingenuïtat infantil. Però, per què descriure’s com a nerviós si es pot ser hiperactiu? En efecte, d’una paraula a l’altra, en aquest desplaçament subtil de termes, trobem la complexitat necessària per a pensar un tros de la nostra modernitat.

Frato (Francesco Tonucci) va dibuixar l’any 1974 una vinyeta que va titular: L’avaluació. El dibuix mostra, en una quadrícula de 3x3, vuit nens i un adult. A sota de cada imatge hi ha escrita una frase, una valoració: En Lluís és massa mogut; l’Anna és desordenada; en Pere és abúlic, mandrós; en Josep és un hipodotat; en Carles és caracterial; la Llussa, massa tímida; la Mercè una mal educada,... L'últim és en Joan. En Joan té un rostre quasi bé idèntic al de la seva mestra i ella escriu: Només en Joan és normal. Fins aquí la vinyeta

Aquest plat està reservat per a tu, li diu Jeremy a Elizabeth quan la torna a veure després d’un any. La primera vegada que es van conèixer, ella havia entrat al bar on ell treballa per a deixar un joc de claus. Era el joc de claus que volia retornar a l’home que havia estat la seva parella fins al moment, i que havia sopat en aquell bar, unes hores abans, amb una altra dona. Jeremy havia acceptat guardar aquelles claus per si venia algú a recollir-les i li havia ofert per a consolar-la el seu pastís de navius: No el vol ningú, li va dir ell. D’acord, en menjaré un tros, li va contestar ella.

En motiu de la celebració de l’any internacional de les llengües, l’escola  ha escollit aquest tema com a fil argumental de diferents festes.